20.04.2026 ALTIPLANS DE LA SEGARRA
(Tordera de la Segarra, El Canós, Aranyó i Montcortés de la Segarra).
Mitjà de transport: Autocar
Hora Sortida: 07:30h. Rosselló-Aribau
07:30h. Mitre-Via Augusta
07:45h. Sant Cugat
Tancament inscripció: En funció del volum d’inscrits i autocar disponible
Esmorzar: RESTAURANT NOBADIS (Cervera), per agilitzar, com sempre, es pot portar de casa. El dinar es triarà durant l’esmorzar.
Distància total: 9,95 km. Desnivell positiu: 112 m. Nivell de dificultat: Fàcil
Inici excursió: 9.30h des de final Polígon Cervera.
ENTORN ON ENS MOUREM:
Activitats econòmiques : L’agricultura ha estat tradicionalment la principal activitat econòmica de la Segarra, dedicada especialment als cereals, en particular, i als conreus de secà, en general (ametllers, oliveres…). També la ramaderia hi té certa importància, de la mà de la potent cooperativa de Guissona.
Les terres de la Segarra han estat habitades ininterrompudament des del Neolític, fa uns 6.000 anys. En època ibèrica, el territori pertanyia als lacetans, fins a la romanització.
Anirem per camins amples i amb pocs arbres. Convenient portar gorra.
QUÈ ENS TROBAREM:
Tordera és un nucli de població de 6 habitants. L’estructura arquitectònica de Tordera té forma de ferradura, amb les cases que la constitueixen unides i deixant una sola entrada que dona accés a la plaça del General Güell. Aquesta plaça és voltada gairebé tota per seients de pedra, i solament s’hi pot accedir per una sola entrada. La seva església parroquial (Sant Pau de Tordera). Al segle xvi en tenien la senyoria els Sacirera. A la fi del segle xv entrà a la senyoria dels Saportella i al segle xviii, dels Vilallonga. Després del domini de Sacirera durant el Segle XVI, es feren amb la propietat els Marc, també senyors de Clariana, la Goda i Canós. D’aquest llinatge fou un membre destacat Pere Ausiàs Marc i d’Oluja (segles XVI-XVII), jurista i poeta, senyor del Canós, Montcortés, Clariana i la Goda, El fill d’aquest, Baltasar Ausiàs Marc i d’Alturub (ó d’Alta-Riba segons les fonts), també jurista i poeta. A la seva mort el 1622, sense descendència, el castell va passar a la seva dona Anna Maria de Moixò. El llinatge Moixó conserva encara la propietat del castell
El Canós (a 5,3 km.) és un poble de 35 habitants.
Abans d’arribar a l’Aranyó ens trobem amb els Pallers de pedra d’Aranyó, que són dues grans roques de sauló molt erosionades, no lluny del nucli urbà, conegudes com els pallers de pedra per la forma que tenen i que han donat peu a una llegenda popular.
L’Aranyó (a 8,6 km.) és un poble de 7 habitants. Alcastell del poble, edificat al segle xvi, hi va néixer l’escriptor Manuel de Pedrolo.
Pedrolo el va descriure de la següent forma: «Semblava un poble abandonat. Mai s’oïa cap veu, mai no es distingia cap llum.[…] La torre del castell es dreçava, ni massa alta ni massa esvelta, per damunt la massa quadrada, de pedra grisa».
Manuel de Pedrolo i Molina (l’Aranyó, 1 d’abril de 1918 – Barcelona, 26 de juny de 1990), fou un escriptor català. És considerat l’escriptor més prolífic de les lletres catalanes.També fou l’escriptor més perseguit per la censura franquista.
Montcortès de Segarra: 15 habitants és format per petites cases de pagès dels segles XVII i XVIII al redòs del castell de Montcortès i l’església de Santa Anna del segle xvi.
El Columbari de Montcortès és una obra de Montcortès, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Es tracta d’un columbari situat a la rodalia de Montcortès, damunt un tossal anivellat per la continuada neutralització de l’agricultura. S’hi observa l’existència d’una sèrie de fornícules excavades a la roca d’arenisca, on en època romana es col·locaven les urnes funeràries que contenien les cendres dels difunts. Les seves dimensions són de 50 x 50 cm i 60 cm de profunditat.
Final del trajecte. On ens recollirà l’autocar.
Dinar: Restaurant NOBADIS – Avda. Mil·lenari de Catalunya 49 a Cervera.